El Procés s’ha mort, diuen…

Aquests dies, arran de la sortida de Junts del Govern, ens ho van repetint del dret i del revés, per terra, mar i aire: “el Procés s’ha mort”. De fet no és la primera vegada que vaticinen el final del Procés… Els poders fàctics se’n moren de ganes, de poder-lo donar per acabat, però, igual que en les altres ocasions, ara tampoc serà així.

El procés cap a la independència el vam començar la gent i en tot cas si algú l’ha de donar per acabat haurà de ser la gent, però ara per ara no estem en aquesta situació. Que els partits independentistes es barallin o s’abracin, pactin o trenquin els pactes, entrin o surtin del Govern no determina la salut del Procés. Això només ens indica el seu grau d’irresponsabilitat perquè ens demanen el vot dient que faran la independència i després es limiten a barallar-se per veure qui gestiona les engrunes de l’autonomia.

Els processos no són més que una sèrie d’etapes i d’accions que es fan per aconseguir un resultat. És veritat que en el procés cap a la independència hem tingut alts i baixos, etapes més intenses i d’altres més difuminades, tot això per diferents causes, per exemple en els darrers cinc anys a causa de la repressió i de la pandèmia.

La mobilització d’aquest 11S ha tornat a carregar les piles al Procés i ha demostrat que la gent hi és i vol avançar decididament cap a la independència. Políticament parlant, han passat més coses en els darrers 30 dies que, per exemple, en els darrers 18 mesos, cosa que demostra, una vegada més, la importància de les mobilitzacions.

Per tant, tornant al que dèiem a l’inici, el Procés està ben viu perquè la gent així ho vol i no seran els partits ni els poders fàctics els que determinin el seu final.